Quant em correspon per un accident de trànsit?

Les indemnitzacions per danys personals en accidents de circulació es calculen amb el sistema de valoració del Real Decreto Legislativo 8/2004, en la redacció donada per la Ley 35/2015, conegut com a barem de trànsit. No és una tarifa única que es consulti en una línia: és un sistema de partides que se sumen i que s'acrediten per separat. Saber quines són és la diferència entre acceptar el primer que ofereixen i saber què falta a l'oferta.

Els dies: quants són i de quina classe

La primera partida sembla la més senzilla i no ho és. No es compten «dies de baixa» sense més: la llei distingeix el perjudici personal bàsic —el simple transcurs del temps fins a l'estabilització— del perjudici personal particular, que gradua els dies segons quanta qualitat de vida s'ha perdut, i que valora a part els dies d'ingrés hospitalari i els d'intervenció quirúrgica. Un mateix període de recuperació es pot computar gairebé sencer com a perjudici greu o gairebé sencer com a bàsic, i la diferència entre una cosa i l'altra no és petita.

El que decideix de quina classe són aquests dies és la documentació mèdica, no el que un recordi. Un tractament seguit i ben documentat —consultes de seguiment, sessions de rehabilitació, proves d'imatge— sosté un període de curació llarg. Una història clínica amb llacunes de setmanes convida l'asseguradora a retallar-lo, i ho fa. Per això anar a urgències el mateix dia de l'accident és important fins i tot quan les molèsties semblen menors: un lapse de diversos dies entre el sinistre i la primera assistència és l'argument més utilitzat per les companyies per discutir que les lesions vinguin de l'accident.

El còmput acaba el dia de l'estabilització o de l'alta, no el dia en què un es troba bé. I aquesta data importa doblement, perquè també és la que fixa quines taules s'apliquen i des de quan corre el termini per reclamar.

Les seqüeles i la seva puntuació: aquí es decideix gairebé tot

Les seqüeles són les limitacions que queden quan ja no s'espera millora. Es puntuen amb taules mèdiques i aquesta puntuació es modula per l'edat del lesionat: la mateixa limitació pesa diferent als trenta anys que als setanta, perquè s'arrossegarà durant més temps. Al costat del perjudici funcional es puntua el perjudici estètic, que va a part i que en cicatrius visibles o coixeses té entitat pròpia.

Aquest és el punt crític de tota la reclamació. Dos informes mèdics sobre les mateixes lesions poden diferir substancialment en punts, i cada punt té traducció econòmica. L'asseguradora cita el lesionat amb el seu propi metge, i l'informe que en surt és el que sosté l'oferta que es rebrà després. Contraposar una valoració d'un metge especialista en valoració del dany corporal, independent de la companyia, sol ser el que mou la xifra. No és un tràmit: és la prova central de l'assumpte.

Hi ha, a més, seqüeles que exigeixen mirar endavant. Quan la limitació requerirà rehabilitació continuada, pròtesis, ajudes tècniques o adaptació de l'habitatge, aquestes despeses futures formen part de la reclamació encara que encara no s'hagin pagat. Si no es demanen en el seu moment, no es demanen mai.

El lucre cessant: el que es deixa d'ingressar

És la partida que més s'oblida. Cobreix els ingressos deixats de percebre durant la baixa i, quan la seqüela impedeix continuar treballant en la mateixa activitat, el perjudici patrimonial futur. En un assalariat amb nòmina s'acredita amb facilitat: n'hi ha prou de comparar el que s'ha cobrat amb el que s'hauria cobrat. En un autònom o en qui té ingressos irregulars cal reconstruir-ho amb declaracions, facturació d'exercicis anteriors i contractes, i és aquí on cau la reclamació de molta gent que sí que tenia dret a cobrar-lo.

No s'estima a ull ni s'accepta de paraula: es documenta. Qui vagi a reclamar lucre cessant ha de començar a reunir aquesta documentació des del principi, no quan l'asseguradora ja ha fet la seva oferta.

Les despeses i els danys materials

El dany emergent són les despeses que l'accident ha obligat a fer: assistència sanitària, rehabilitació, pròtesis, desplaçaments a consultes, i la previsió de despeses futures quan la seqüela les exigeix. A part van els danys materials: la reparació del vehicle o el seu valor venal si no compensa reparar-lo, els objectes personals danyats —casc, ulleres, roba— i les despeses de grua i dipòsit.

Tot això es cobra si està justificat i es perd si no ho està. Guardar cada factura, cada tiquet d'aparcament de l'hospital i cada justificant de desplaçament sembla exagerat en el moment i deixa de semblar-ho quan cal sumar-ho.

Qui respon, i en quina proporció: la culpa concurrent

Abans de calcular cal saber qui paga i quant li correspon pagar. En la circulació de vehicles de motor regeix un règim de responsabilitat objectiva pels danys personals: el conductor respon llevat que el dany es degui exclusivament a la conducta del perjudicat o a força major aliena a la conducció. Això explica que en un atropellament la conducta imprudent del vianant pugui reduir la indemnització, però rarament l'elimini.

En una col·lisió per abast la responsabilitat s'atribueix normalment al vehicle que circula darrere, per incomplir el deure de mantenir la distància de seguretat; és una presumpció que admet prova en contra —frenada injustificada, marxa enrere, llums de fre inoperatius—. En motocicletes els conflictes habituals són els canvis de carril sense comprovar l'angle mort i l'obertura de portes des de vehicles estacionats. I en patinets i bicicletes s'hi afegeix si el vehicle complia l'ordenança municipal, cosa que pot influir en la concurrència de culpes.

Discutir el repartiment de responsabilitat és, a la pràctica, discutir diners: un mateix dany amb una part de culpa atribuïda al lesionat dona un resultat diferent. Quan el causant no tenia assegurança, és desconegut o el vehicle era robat, respon el Consorcio de Compensación de Seguros, amb les seves pròpies regles i terminis. I quan l'accident es deu al mal estat de la via, la reclamació es dirigeix contra l'Administració titular per responsabilitat patrimonial, per la via administrativa.

L'oferta motivada de l'asseguradora

El sistema està dissenyat per resoldre's sense plet, i la majoria dels assumptes acaben en la fase extrajudicial. La reclamació prèvia a l'asseguradora és obligatòria abans de demandar, i a partir d'aquí la companyia ha de formular una oferta motivada si accepta la responsabilitat, o una resposta motivada si la rebutja, explicant per què. No respondre, o fer-ho de manera injustificada, té conseqüències: activa l'interès especial de demora del contracte d'assegurança.

Una oferta motivada es compara partida per partida, mai pel total. És freqüent que el número global sembli raonable i que, en obrir-lo, hi falti sencer el lucre cessant, o que les seqüeles estiguin puntuades per sota, o que no s'hagi recollit el perjudici estètic. Aquí és on es decideix si convé acceptar o continuar. I convé recordar que una quitança signada tanca la reclamació, inclosos els danys que encara no es coneixien.

Quines taules s'apliquen: les de l'any que toca

Les quanties del barem s'actualitzen cada any. El criteri general és aplicar les vigents en la data en què es determina l'abast del dany, és a dir, en l'alta mèdica o estabilització, no les del dia de l'accident. En lesions que triguen a estabilitzar-se, la diferència entre un exercici i un altre no és menyspreable, i és un dels motius pels quals una calculadora publicada a internet queda desfasada sense que ningú l'actualitzi.