Advocats de família i divorcis a Barcelona

És el document en què els cònjuges fixen les mesures de la ruptura. A Catalunya, si hi ha fills comuns sota la seva potestat, ha d'incloure el pla de parentalitat i els aliments dels fills i, si escau, la prestació compensatòria, l'ús de l'habitatge familiar, la compensació econòmica per raó de treball i la liquidació del règim econòmic (article 233-2 del Codi civil de Catalunya). Si hi ha fills menors o amb mesures de suport l'aprova el jutjat; si no, es pot formalitzar davant notari o davant el lletrat de l'Administració de Justícia.

Depèn sobretot de si hi ha acord: el de mutu acord avança molt més ràpid que el contenciós, que exigeix demanda, contestació, vista i de vegades pericial. No es pot donar una data tancada.

És el document, previst al Codi civil de Catalunya, on els progenitors concreten com exerciran les seves responsabilitats després de la ruptura: amb qui viuen els fills, com es reparteixen temps i vacances, qui s'ocupa de l'escola i de la salut. Amb fills menors cal aportar-lo, hi hagi acord o no.

Amb caràcter general no: el règim supletori del dret civil català és la separació de béns, llevat de capítols matrimonials. Tot i així hi ha comptes a ajustar: repartir el que és comú, liquidar deutes compartits com la hipoteca i valorar figures pròpies del Codi civil de Catalunya, com la compensació econòmica per raó de treball o la prestació compensatòria.

Sí, mitjançant una modificació de mesures, però no n'hi ha prou d'estar descontent: cal acreditar un canvi substancial i durador de les circumstàncies. L'incompliment és una altra cosa: si no es paga la pensió, el que escau no és modificar la sentència, sinó executar-la.

Pel que fa als fills, no: guarda, pla de parentalitat i aliments es decideixen amb els mateixos criteris. Canvien els efectes entre els adults, segons si la relació encaixa o no en la figura de la parella estable del Codi civil de Catalunya.

De mutu acord, els cònjuges presenten junts el conveni regulador, que aprova el jutjat o, si no hi ha fills menors ni majors amb mesures de suport atribuïdes als cònjuges, es formalitza davant notari o davant el lletrat de l'Administració de Justícia. Contenciós és quan no hi ha acord: un dels cònjuges demanda, el jutjat pot fixar mesures provisionals mentre dura el procés i la sentència decideix la guarda, la prestació compensatòria, la compensació per raó de treball i l'ús de l'habitatge. En tots dos casos el divorci no exigeix al·legar causa.

Sense acord, el jutjat n'atribueix l'ús preferentment al progenitor que té la guarda dels fills, mentre duri. Si la guarda és compartida, si no hi ha fills o si són majors, l'ús s'atribueix al cònjuge més necessitat, i aquesta atribució és temporal, amb possible pròrroga (article 233-20 del Codi civil de Catalunya). És un dret d'ús: no canvia qui n'és el propietari.