Vés al contingut principal
Àrea de pràctica

Advocats de negligències mèdiques a Barcelona

A Ajuridic estudiem les reclamacions per mala praxi sanitària, tant davant la sanitat pública com davant centres i professionals privats, i acompanyem el pacient o la seva família des de la petició de la història clínica fins al tancament de l'expedient.

Carrer del Freser, 104 · El Clot (Sant Martí), 08026 Barcelona. Atenció en castellà, català, anglès i àrab (àrab amb cita prèvia); filipí sota petició, reservant cita amb antelació.

Un professional sanitari examina en una tauleta la radiografia del peu d'un pacient
Què fem

De què s'ocupa el despatx davant una possible mala praxi

Una negligència mèdica no és el mateix que un mal resultat. El que s'examina no és el desenllaç, sinó si l'actuació es va ajustar a la lex artis: l'estàndard exigible a aquell professional, amb aquells mitjans i en aquelles circumstàncies. Aquest judici no es fa amb impressions, sinó amb la història clínica al davant i un perit que la sàpiga llegir. La feina del despatx comença aquí.

  • Primera valoració amb els informes que ja tingui el pacient, per dir amb franquesa si l'assumpte té recorregut.
  • Sol·licitud formal de la història clínica completa al centre, públic o privat, i reclamació si es lliura incompleta.
  • Revisió del consentiment informat: si existia, si era específic per a aquella intervenció i si recollia els riscos que es van materialitzar.
  • Selecció del perit mèdic de l'especialitat que correspongui i direcció de l'encàrrec pericial.
  • Anàlisi de la causalitat entre l'actuació i el dany, inclosa la pèrdua d'oportunitat quan un retard diagnòstic va reduir les possibilitats de curació.
  • Quantificació del perjudici: seqüeles, dies de curació, despeses, pèrdua d'ingressos i dany moral.
  • Reclamació de responsabilitat patrimonial davant l'Administració sanitària, o davant el centre privat, el professional i la seva asseguradora.
  • Direcció lletrada del procediment judicial, i coordinació amb la xarxa de perits i procuradors amb què treballa el despatx.

La direcció lletrada correspon a Noemí Ampurdanés Parés, advocada col·legiada de l'ICAB núm. 22359, amb més de 30 anys d'exercici. Es pot consultar el seu perfil personal de la titular a noemiampurdanes.com.

Dues vies

Sanitat pública i sanitat privada es reclamen de manera diferent

La primera pregunta no és què va passar, sinó on va passar. D'això depèn contra qui s'adreça la reclamació, quin procediment se segueix i davant quins tribunals acaba l'assumpte si no hi ha acord.

Si l'assistència es va prestar a la xarxa pública —a Catalunya, els centres del CatSalut i les seves entitats proveïdores—, es reclama a l'Administració per la via de la responsabilitat patrimonial. Si es va prestar en una clínica o consulta privada, es reclama al centre, al professional i a la seva asseguradora. Els supòsits mixtos són freqüents a Barcelona —derivacions a centres concertats, mútues, assegurances de salut amb quadre mèdic propi— i aquí convé fixar la via abans de presentar res.

Diferències entre reclamar a la sanitat pública i a la sanitat privada
Aspecte Sanitat pública Sanitat privada
Fonament Responsabilitat patrimonial de l'Administració Responsabilitat civil del centre o del professional
Contra qui es reclama L'Administració sanitària titular del servei Centre, professional i la seva companyia d'assegurances
Primer pas Reclamació en via administrativa Reclamació extrajudicial al centre i a l'asseguradora
Si no prospera Recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa Demanda davant la jurisdicció civil
El procediment

Com es tramita la reclamació, pas a pas

Cap expedient sanitari no és idèntic a un altre, però gairebé tots recorren aquesta seqüència. Conèixer-la explica per què les primeres setmanes es dediquen a reunir documentació i no a presentar escrits.

  1. Primera entrevista

    S'escolta el relat i es revisen els informes disponibles. Es diu des del principi què es pot acreditar i què no, sense generar expectatives.

  2. Petició de la història clínica

    Se sol·licita l'expedient íntegre: evolutius, fulls d'infermeria, protocol quirúrgic, anestèsia, proves d'imatge i consentiments.

  3. Informe pericial mèdic

    Un especialista de la mateixa disciplina analitza si l'actuació es va ajustar a la pràctica exigible i si el dany en deriva. Aquest informe decideix si es continua endavant.

  4. Elecció de la via i quantificació

    Amb el peritatge es fixa contra qui es reclama, per quina via i amb quina valoració del dany: seqüeles, despeses, pèrdua d'ingressos i perjudici moral.

  5. Reclamació prèvia o extrajudicial

    A la sanitat pública, la reclamació de responsabilitat patrimonial; a la privada, un requeriment al centre i a la seva asseguradora. Molts expedients s'encarrilen en aquesta fase.

  6. Via judicial

    Sense acord, el despatx assumeix la direcció lletrada davant la jurisdicció que correspongui, amb el perit ratificant el seu informe en judici.

Documentació

Què convé reunir abans de la primera visita

No cal portar-ho tot: el que falti es demana des del despatx. Com més complet estigui l'expedient, abans es pot pronunciar el perit.

  • Informes d'alta hospitalària, d'urgències i de les consultes externes relacionades.
  • Fulls de consentiment informat signats, si n'hi va haver, i la informació prèvia que s'hagués lliurat.
  • Protocol quirúrgic i full d'anestèsia quan hi va haver intervenció.
  • Proves diagnòstiques i d'imatge, en suport digital i no només l'informe escrit.
  • Informes de seguiment posteriors, inclosos els d'altres centres o d'una segona opinió.
  • Parts de baixa laboral i factures de tractaments, rehabilitació, pròtesis i desplaçaments.
  • Queixes ja presentades davant el centre, amb les respostes rebudes, i pòlissa de l'assegurança de salut si n'hi hagués.

Un apunt pràctic

L'accés a la història clínica és un dret del pacient reconegut per la Ley 41/2002. Convé demanar-la per escrit i completa, no un resum: els detalls que decideixen el cas solen ser als evolutius i als fulls d'infermeria, no a l'informe d'alta.

Terminis

Terminis i advertiments que convé conèixer

A la sanitat pública, la reclamació de responsabilitat patrimonial prescriu amb caràcter general a l'any, que no es compta des del dia de l'assistència, sinó des de la curació o des que queda determinat l'abast de les seqüeles. Aquesta regla salva molts casos aparentment prescrits. A la privada, el termini depèn de com es qualifiqui la relació amb el centre o el professional, qüestió discutida que es resol cas per cas. Per això aquí no es dona una xifra única: el prudent és revisar l'expedient com abans millor.

La valoració del dany se sol basar, amb caràcter orientatiu, en el barem previst per als accidents de circulació. És una referència, no una tarifa: l'import depèn de les seqüeles acreditades i de la prova pericial, així que cap xifra no es pot anticipar sense veure els informes.

Dos advertiments que es repeteixen: signar un acord amb l'asseguradora abans que les seqüeles estiguin estabilitzades pot tancar la porta a reclamar el que aparegui després, i els peritatges tardans són més difícils perquè la prova es deteriora. Existeix a més una via penal per als supòsits d'imprudència greu, excepcional i condicionant de la resta de l'estratègia.

Avís

Aquesta pàgina descriu de manera general com treballa el despatx i no substitueix l'assessorament jurídic. Els terminis, la via aplicable i la valoració del dany depenen de cada assistència i de la documentació disponible, i cap reclamació no permet garantir un resultat. Consulti'ns per saber què escau en el seu cas.

Preguntes freqüents

Preguntes freqüents sobre negligències mèdiques

Un mal resultat mèdic és sempre una negligència?

No. L'assistència sanitària és una obligació de mitjans i no de resultats: un desenllaç desfavorable pot deure's a l'evolució de la malaltia o a un risc propi del tractament. El que s'examina és si l'actuació es va ajustar a la lex artis, l'estàndard exigible a aquell professional amb aquells mitjans i en aquelles circumstàncies. Aquesta comparació la fa un perit sobre la història clínica.

Com s'aconsegueix la història clínica d'un hospital de Barcelona?

Es demana per escrit al servei d'atenció al pacient o a la unitat de documentació clínica del centre, públic o privat, acreditant la identitat. El dret d'accés el reconeix la Ley 41/2002; els familiars hi poden accedir en els supòsits que la norma preveu, i si la persona ha mort l'accés està limitat. Convé demanar l'expedient complet, no només l'informe d'alta.

És imprescindible un informe pericial mèdic per reclamar?

A la pràctica, sí. Ni l'Administració ni una asseguradora ni un tribunal admeten que hi va haver mala praxi per la descripció del pacient: cal un especialista de la mateixa disciplina que expliqui què s'havia d'haver fet, què es va fer i quin dany es va derivar de la diferència.

Quant de temps hi ha per reclamar una negligència mèdica?

Depèn de la via. A la sanitat pública, la reclamació de responsabilitat patrimonial té amb caràcter general un termini d'un any, que no es compta des de l'assistència sinó des de la curació o des que es determina l'abast de les seqüeles. A la privada varia segons com es qualifiqui la relació amb el centre o el professional.

Es reclama igual contra un hospital públic que contra una clínica privada?

No. A la sanitat pública es reclama a l'Administració per la via de la responsabilitat patrimonial i, si no prospera, l'assumpte arriba a la jurisdicció contenciosa administrativa. A la privada es reclama al centre, al professional i a la seva asseguradora, i el procediment judicial és civil.

Contacte

Expliqui'ns què va passar

Porti els informes que tingui, encara que estiguin incomplets: amb això n'hi ha prou per a una primera valoració honesta del cas. El despatx és al Carrer del Freser, 104, al Clot, i atén a Barcelona ciutat i comarca i a tot Espanya.

Trucar WhatsApp