Multes administratives a Barcelona: guia per respondre a una sanció

Circulació i mobilitat

Són les més nombroses, i a Barcelona no es limiten a l'excés de velocitat. La Zona de Baixes Emissions genera un volum alt de sancions per circular sense distintiu ambiental dins de l'àmbit i de l'horari restringits. A aquestes s'hi sumen les captades per càmeres de foto-vermell i carril bus, les d'estacionament, i les que afecten els vehicles de mobilitat personal: circular per la vorera, portar auriculars o transportar una altra persona en un patinet. El règim complet dels VMP està desenvolupat a la guia sobre la ordenança de patinets elèctrics de Barcelona.

Convivència i civisme

Provenen de l' Ordenança de mesures per a fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona i de les ordenances de medi ambient i residus. Cobreixen el soroll en domicilis i locals, el consum d'alcohol a la via pública, les pintades, l'ocupació indeguda de l'espai públic i la gestió incorrecta de residus, inclosa l'entrega d'escombraries fora de l'horari establert o la separació defectuosa en establiments comercials.

Activitats econòmiques i autònoms

Quan l'expedientat és una empresa o un professional, la quantia puja i apareixen mesures accessòries que poden paralitzar el negoci. Els supòsits habituals són exercir una activitat sense la llicència o la comunicació prèvia exigida, incomplir les condicions de la llicència concedida —el cas típic són les terrasses amb més taules o més superfície de l'autoritzada—, les sancions tributàries i les derivades d'una inspecció de treball.

Habitatge i urbanisme

L'Ajuntament de Barcelona manté una activitat inspectora intensa sobre l'ús turístic d'habitatges sense l'habilitació corresponent, sobre les obres sense llicència i sobre els incompliments del deure de conservació dels edificis. Són els expedients de quantia més alta i els que amb més freqüència porten aparellades ordres de cessament o de restitució. Quan l'expedient afecta un immoble que a més s'està comprant o venent, convé llegir també la guia de compravenda d'immobles a Barcelona, perquè una infracció urbanística no prescrita es transmet amb la finca.

1. Llegir la notificació sencera

   La notificació conté les dades que governen tota la resta: data i lloc dels fets, identificació del presumpte responsable, precepte infringit, qualificació, import, òrgan instructor, òrgan competent per resoldre i —al final— el peu de recurs, que indica quin recurs escau, davant de qui i en quin termini. Convé guardar també el sobre o el justificant electrònic: la data de notificació és el punt de partida del còmput.

2. Presentar al·legacions dins de l'expedient

   És el primer escrit de defensa i es presenta en el termini que indiqui la mateixa notificació. S'hi neguen o s'hi matisen els fets, s'hi aporten documents i es proposa prova: la fotografia del captador, el certificat de verificació periòdica de l'aparell de mesura, l'informe de l'agent denunciant, el full de calibratge del sonòmetre. Un escrit genèric descarregat d'internet se sol desestimar sense més; el que sosté una al·legació és el fet concret i la norma concreta.

3. Seguir la instrucció i la proposta de resolució

   L'Administració s'ha de pronunciar sobre la prova proposada i, si la rebutja, motivar-ho. Denegar prova pertinent sense motivació genera indefensió i és un motiu de nul·litat que es fa valer més endavant. En aquesta fase es dona audiència abans de resoldre.

4. Interposar el recurs administratiu

   Contra la resolució sancionadora es pot interposar recurs de reposició davant del mateix òrgan, o d'alçada davant del superior jeràrquic, segons qui hagi resolt i si l'acte posa fi a la via administrativa. El termini general és d'un mes des de l'endemà de la notificació. Aquí és on s'argumenten els vicis de procediment i la manca de motivació, a més del fons.

5. Acudir a la via contenciosa administrativa

   Exhaurida la via administrativa, queda el recurs davant dels Jutjats Contenciosos Administratius de Barcelona, amb un termini de dos mesos des de la notificació de la resolució que exhaureix la via. És la fase en què un tercer imparcial revisa l'actuació de l'Administració, i en sancions elevades o amb mesures accessòries és sovint l'única via real de defensa.

Durant tot el recorregut es pot demanar la suspensió de l'execució de la sanció. No es concedeix de manera automàtica: cal justificar que l'execució causaria perjudicis de reparació impossible o difícil, i sovint garantir l'import.