Negligències mèdiques a Barcelona: com es reclama un dany sanitari

Hi ha responsabilitat sanitària quan l'actuació del professional o del centre s'aparta de la lex artis ad hoc —l'estàndard de diligència exigible segons l'estat de la ciència, els mitjans disponibles i les circumstàncies del cas concret— i d'aquesta desviació se'n deriva un dany per al pacient.

Tota reclamació ha d'acreditar tres elements, i cap no es presumeix:

• La infracció de l'estàndard de diligència. No n'hi ha prou que el resultat sigui dolent: cal assenyalar què s'havia d'haver fet i no es va fer, o què es va fer de manera incorrecta.
• El dany. Concret, actual i avaluable: una seqüela, un agreujament, una pèrdua d'oportunitat de curació.
• La relació de causalitat entre l'un i l'altre. És el punt on es perden la majoria de les reclamacions, perquè el pacient sol partir d'una patologia prèvia que ja causava dany per si mateixa.

Hi ha, a més, una figura intermèdia que els tribunals apliquen sovint: la pèrdua d'oportunitat. Quan no es pot afirmar amb certesa que una actuació correcta hauria evitat el dany, però sí que va privar el pacient d'una possibilitat real de millor resultat, s'indemnitza aquesta possibilitat perduda, no el dany complet.

1. Sol·licitar la història clínica completa

   És un dret del pacient i el primer pas material de qualsevol reclamació. Cal demanar-la sencera: evolutius, fulls d'infermeria, informes de proves amb les seves imatges, protocol quirúrgic, full d'anestèsia i documents de consentiment. Una història lliurada de manera incompleta és, per si sola, una dada rellevant.

2. Informe pericial mèdic

   És la peça central. Un especialista de la mateixa branca analitza la història i dictamina si hi va haver desviació de l'estàndard exigible i si aquesta desviació va causar el dany. Sense un informe favorable no és aconsellable reclamar: el desgast i el cost no es justifiquen. El despatx treballa amb una xarxa de perits mèdics especialitzats en les diferents àrees.

3. Reclamació extrajudicial

   Es dirigeix a l'asseguradora de responsabilitat civil del centre o del professional, o a l'Administració sanitària si el centre és públic. Molts assumptes es resolen en aquesta fase, amb acord econòmic i sense procediment judicial.

4. Via judicial

   Si no hi ha acord, es presenta demanda o recurs, segons el camí que correspongui. L'informe pericial es ratifica en judici i se sotmet a contradicció amb el de la part contrària.

El termini és de l'any, tant per a la reclamació de responsabilitat patrimonial davant de l'Administració sanitària com per a l'acció extracontractual davant d'un centre privat. La clau és en el dies a quo: no es compta des de la intervenció, sinó des que es coneix l'abast definitiu del dany, és a dir, des de l'estabilització de les seqüeles o des de l'informe que les determina.

Quan la relació amb el centre privat és contractual, el termini pot ser més ampli, però convé no confiar-hi: la qualificació de l'acció és discutible i el jutjat pot no compartir-la. La regla prudent és actuar dins de l'any i deixar constància fefaent de cada reclamació, que interromp la prescripció.

Convé tenir present, a més, que la tramitació d'aquests assumptes s'ha vist afectada per la reforma de l'organització judicial que explica la guia sobre la Ley Orgánica 1/2025 i els Tribunals d'Instància.