Anar al contingut principal
Guia i comprovador · Herències

Desheretar un fill a Catalunya: quan es pot i com es fa

Es pot, però només per una de les cinc causes de l'article 451-17 del Codi civil de Catalunya, i una d'elles és la falta de relació familiar quan es deu exclusivament al fill. Ha de constar en testament, codicil o pacte successori, i si el fill ho discuteix, l'hereu ha de provar la causa.

La regla a Catalunya

5 causes

Són les úniques que permet l'article 451-17 del Codi civil de Catalunya. Fora d'aquestes, el desheretament és injust.

On es fa
Testament, codicil o pacte successori
Qui prova la causa
L'hereu, si el fill la nega
Termini per impugnar-lo
4 anys des de la mort
Veure les cinc causes
Articles 451-17, 451-18 i 451-20 del llibre quart del Codi civil de Catalunya (Llei 10/2008).
Resposta breu

Es pot desheretar un fill a Catalunya?

Sí, si concorre una de les cinc causes de l'article 451-17 del Codi civil de Catalunya: una causa d'indignitat, haver-li negat els aliments, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat sobre un nét per causa imputable al fill, o l'absència manifesta i continuada de relació familiar per una causa exclusivament imputable al fill. S'ha de fer en testament, codicil o pacte successori, dient la causa i el nom del fill, i no pot ser parcial ni condicional. Si el fill l'impugna, qui ha de provar la causa és l'hereu.

5 causes
taxades per la llei: fora d'aquestes no es pot desheretar. Art. 451-17 del Codi civil de Catalunya
Causa i nom
han de constar al testament, al codicil o al pacte successori. Art. 451-18
4 anys
des de la mort per impugnar el desheretament; la causa la prova l'hereu. Art. 451-20

Qui ha elaborat aquesta guia. La guia i el comprovador són d'Ajuridic, que du herències i successions sota el dret civil català. Ajuridic és un despatx d'advocats generalista de Barcelona, amb seu al carrer del Freser, 104 (el Clot, Sant Martí), que treballa en nou àrees: família i divorcis, herències, estrangeria, laboral, accidents de trànsit, negligències mèdiques, responsabilitat civil, multes i dret municipal, i immobiliari. El dirigeix Noemí Ampurdanés Parés, advocada col·legiada de l'ICAB núm. 22359, amb més de trenta anys d'exercici, i treballa amb notaris, procuradors i perits. Atén en castellà, català, anglès i àrab (àrab amb cita prèvia); suport en filipí si ho indica en demanar cita.

Revisat el 4 de novembre de 2026 amb els textos consolidats del Codi civil de Catalunya (llibre quart) i del Codi civil espanyol publicats al BOE. Informació general: no substitueix l'estudi del seu cas.

Comprovador

Es pot desheretar en el seu cas?

Fins a nou preguntes sobre la llei que s'aplica, la causa, la forma i la prova. És una orientació general, no un dictamen. Serveix a qui pensa fer testament i a qui ha estat desheretat. La resposta surt del que diu la llei sobre cada punt, no d'una valoració del seu cas. El que marqui es queda al seu navegador: no s'envia a cap servidor ni ho guarda el despatx.

El comprovador necessita JavaScript

El seu navegador el té desactivat o bloquejat. Tota la informació que fa servir és en aquesta mateixa pàgina, més avall, i sempre ens pot trucar al 614 26 26 92.

La llei que s'aplica

A una persona espanyola se li aplica el dret civil del seu veïnatge civil (articles 9.8 i 16 del Codi civil espanyol). El veïnatge català es té, per exemple, per haver nascut de pares amb aquest veïnatge, o per haver viscut a Catalunya deu anys seguits sense declarar el contrari, o dos anys si es declara la voluntat d'adquirir-lo (article 14).

La causa

Només valen les causes que enumera la llei (article 451-17). Triï la que s'assembli més al seu cas.

La forma

La llei només admet el testament, el codicil i el pacte successori (article 451-18.1).

Calen totes dues coses: l'expressió d'una de les causes de la llei i la designació nominal del desheretat (article 451-18.1).

El desheretament no pot ser ni parcial ni condicional (article 451-18.2).

La prova i la reconciliació

Si el desheretat la nega, la prova que la causa existia correspon a l'hereu (article 451-20.1).

La reconciliació per actes indubtables i el perdó en escriptura pública deixen sense efecte el desheretament, i són irrevocables (article 451-19).

Article 451-17

Les cinc causes per desheretar un fill a Catalunya

Són una llista tancada. Un motiu que no hi sigui, per comprensible que sigui, no permet desheretar.

Causes de desheretament de l'article 451-17 del Codi civil de Catalunya
CausaQuè exigeix la lleiArticle
IndignitatAlguna de les causes de l'article 412-3: per exemple, una condemna per sentència penal ferma per haver matat o intentat matar el causant o la seva família, per lesions greus, delictes contra la llibertat o la integritat moral, o per delictes contra els drets i deures familiars; o haver alterat, amagat o destruït el seu testament, o haver-lo induït maliciosament a atorgar-lo o canviar-lo.451-17.2.a i 412-3
Denegació d'alimentsHaver negat els aliments al testador, al seu cònjuge o parella estable, o als seus ascendents o descendents, quan hi havia l'obligació legal de prestar-los.451-17.2.b
Maltractament greuQue hagi maltractat greument el testador, el seu cònjuge o parella estable, o els seus ascendents o descendents.451-17.2.c
Privació de la potestatQue s'hagi suspès o privat el fill de la potestat sobre un nét del causant per causa imputable a ell.451-17.2.d
Absència de relació familiarQue l'absència de relació sigui manifesta i continuada, i es degui a una causa exclusivament imputable al fill.451-17.2.e

L'article 451-17 permet al causant privar els legitimaris de la llegítima només si en la successió concorre alguna causa de desheretament, i tot seguit les enumera. Desheretar no és, per tant, una decisió lliure: és la conseqüència d'una conducta del fill que la llei descriu.

Els desacords sobre la parella del fill, la seva manera de viure o els diners que se li van deixar no apareixen a la llista. Tampoc la preferència per un altre fill. En aquests casos la llei catalana ofereix una altra sortida, que s'explica més avall: deixar-li només la llegítima, que a Catalunya és la quarta part de l'herència.

Article 451-17, lletra e

Desheretar per falta de relació familiar: què s'ha de donar

És la causa que distingeix el dret català i la que més es consulta. La llei exigeix una absència de relació familiar entre el causant i el legitimari que sigui manifesta i continuada, i que es degui a una causa exclusivament imputable al legitimari. Cada requisit pesa:

  • Manifesta: la falta de relació ha de ser evident, no una relació freda o distant.
  • Continuada: s'ha de mantenir en el temps. Un enuig d'uns mesos o una etapa sense parlar-se no n'hi ha prou.
  • Exclusivament imputable al fill: és el requisit decisiu. Si el trencament es deu també al pare o a la mare que deshereta, a un conflicte de tots dos, o a terceres persones, la causa no es dona.

El mateix legislador va advertir del problema en el preàmbul de la Llei 10/2008: reconeix que aquesta causa pot generar litigis per la dificultat de provar-la, i que pot obligar el jutge a fer suposicions sobre l'origen de les desavinences familiars. Per això, qui vulgui desheretar per aquest motiu fa bé de deixar constància dels fets en vida: intents de contacte, missatges sense resposta, testimonis que puguin explicar com es va trencar la relació.

La causa és vigent des de l'1 de gener de 2009, quan va entrar en vigor el llibre quart del Codi civil de Catalunya. No és una llei nova.

Articles 451-18, 421-17 i 431-7

Requisits de forma: on i com es deshereta

L'article 451-18 exigeix quatre coses, i si en falta una sola el desheretament és injust (article 451-21.1.a):

  1. El document adequat: testament, codicil o pacte successori. Una carta, un document privat, un missatge o un vídeo no serveixen.
  2. La causa, expressada: el document ha de dir quina de les causes de l'article 451-17 concorre.
  3. El nom del desheretat: la designació nominal, és a dir, qui és el fill o la filla que es deshereta.
  4. Total i sense condicions: el desheretament no pot ser parcial ni condicional.

El testament davant notari és la via habitual. El testament hològraf, escrit i signat a mà pel testador amb el lloc i la data, també és vàlid, però s'ha de presentar davant notari perquè l'adveri i el protocol·litzi, i caduca si no es presenta en els quatre anys següents a la mort (articles 421-17 i 421-19). El pacte successori s'ha d'atorgar en escriptura pública (article 431-7).

Articles 451-20 i 451-21

Qui ha de provar la causa

La càrrega de la prova no recau en el fill. Si el desheretat impugna el desheretament al·legant que la causa no existia, la prova que existia correspon a l'hereu (article 451-20.1). En canvi, si al·lega que hi va haver reconciliació o perdó, és ell qui ho ha de provar (article 451-20.2).

L'acció per impugnar el desheretament caduca als quatre anys de la mort del testador (article 451-20.3).

El desheretament és injust si no es compleixen els requisits de forma, si no s'arriba a provar la causa quan el fill la nega, o si hi va haver reconciliació o perdó. En aquests casos, el fill desheretat injustament pot exigir el que per llegítima li correspon (article 451-21).

Articles 451-5, 451-6 i 451-25

Es pot desheretar un fill totalment?

Sí, i a Catalunya no es pot fer d'una altra manera: el desheretament no pot ser parcial (article 451-18.2). Si és just, el fill perd tota la llegítima, que s'extingeix (article 451-25.1).

Aquesta llegítima no passa als seus germans. El desheretat justament continua comptant per calcular la part de cada legitimari (article 451-6), i la seva llegítima extingida s'integra a l'herència sense acréixer la dels altres, llevat del dret de representació dels seus propis fills (article 451-25.3), que s'explica tot seguit.

Abans de desheretar convé recordar què val la llegítima a Catalunya: la quarta part de la quantitat base de l'herència, repartida entre els fills (article 451-5). Les altres tres quartes parts són de lliure disposició, sens perjudici dels drets del cònjuge vidu. Qui no té una causa legal, o no la pot provar, pot deixar a un fill només el que li correspon per llegítima sense haver de desheretar-lo. Quant és, en euros, ho calcula la calculadora de la llegítima a Catalunya, i la guia de la llegítima (en castellà) explica com es reclama.

Article 451-3

Fill desheretat: què passa amb els néts

Els fills del desheretat no perden res pel que va fer el seu pare o la seva mare. Segons l'article 451-3.2, els fills desheretats justament són representats pels seus descendents per estirps: els néts ocupen el lloc del desheretat i reben la llegítima que li hauria tocat a ell, repartida entre ells.

Aquest dret es limita a la llegítima. No arriba al que el testador hagués deixat al fill per un altre títol, llevat que el nét hagi estat cridat com a substitut (article 451-3.3).

Les causes de l'article 451-17 es refereixen a la conducta del mateix legitimari. Per privar de la llegítima un nét caldria que hi concorregués una causa de desheretament en ell. Qui deshereta un fill amb la idea que la seva branca familiar no rebi res ha de saber que, si aquest fill té descendents, la llegítima els arribarà a ells.

Article 451-19

La reconciliació i el perdó

La reconciliació entre el testador i el fill, sempre que es produeixi per actes indubtables, i el perdó atorgat en escriptura pública deixen sense efecte el desheretament. Tant és que siguin anteriors o posteriors al testament, i un cop produïts no es poden revocar (article 451-19).

A la pràctica, qui ha desheretat i es reconcilia amb el seu fill hauria de canviar també el testament, perquè el que hi ha escrit i el que s'ha viscut no es contradiguin.

Articles 848 a 857 del Codi civil espanyol

Desheretar un fill a la resta d'Espanya: el Codi civil espanyol

Si a l'herència se li aplica el Codi civil comú, les regles canvien. La llegítima dels fills és molt més gran: dues terceres parts de l'herència (article 808). I la llista de causes és una altra: a més d'algunes causes d'indignitat, l'article 853 permet desheretar un fill per haver negat sense motiu legítim els aliments al pare o ascendent que el deshereta, o per haver-lo maltractat d'obra o injuriat greument de paraula.

La falta de relació familiar no figura al Codi civil espanyol com a causa. El Tribunal Suprem ha interpretat que el maltractament psicològic, com a acció que causa un menyscapte o una lesió de la salut mental de la víctima, és dins del «maltrato de obra» de l'article 853.2 (sentències 258/2014, de 3 de juny, i 59/2015, de 30 de gener). Però a la sentència 419/2022, de 24 de maig, va precisar que aquesta doctrina no permet convertir la mera absència de relació familiar en una causa autònoma de desheretament.

Al Codi civil espanyol el desheretament també s'ha de fer en testament amb la causa expressada (article 849), la prova correspon als hereus si el desheretat la nega (article 850), la reconciliació el deixa sense efecte (article 856) i els fills del desheretat ocupen el seu lloc en la llegítima (article 857). El text de l'article 853 no s'ha modificat des de 1990, tot i que les causes d'indignitat de l'article 756, a les quals remet, es van reformar el 2015 i el 2021.

Veïnatge civil i residència

Quina llei s'aplica a l'herència?

No depèn d'on visquin els fills ni d'on siguin els béns. Per a una persona espanyola, l'herència es regeix pel dret civil del seu veïnatge civil en el moment de morir (articles 9.8 i 16.1 del Codi civil espanyol). El veïnatge civil català es té, entre altres casos, per haver nascut de pares amb aquest veïnatge, o s'adquireix per residir a Catalunya deu anys seguits sense declarar el contrari, o dos anys si es declara davant el Registre Civil la voluntat d'adquirir-lo (article 14).

Si la persona és estrangera, o és espanyola però viu habitualment fora d'Espanya, la llei de l'herència la fixa el Reglament europeu de successions (Reglament 650/2012): per regla general, la de l'Estat de la seva residència habitual en morir, llevat que hagi triat la llei de la seva nacionalitat en testament o en una altra disposició per causa de mort (articles 21.1 i 22). Quan la llei que en resulta és l'espanyola, cal determinar a més quin dret civil espanyol s'aplica (article 36.1). Són casos en què convé que un advocat revisi la situació abans de fer el testament.

Preguntes freqüents

El que més es pregunta sobre desheretar un fill

Es pot desheretar un fill a Catalunya?

Sí, si concorre una de les cinc causes de l'article 451-17 del Codi civil de Catalunya: una causa d'indignitat, la denegació d'aliments, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat sobre un nét per causa imputable al fill, o l'absència manifesta i continuada de relació familiar per una causa exclusivament imputable al fill. A més, s'ha de fer en testament, codicil o pacte successori, amb la causa expressada i el nom del fill (article 451-18).

Es pot desheretar per falta de relació familiar?

A Catalunya sí, si l'absència de relació és manifesta i continuada i es deu exclusivament al fill (article 451-17.2.e del Codi civil de Catalunya). Si el trencament es deu també a qui deshereta o a terceres persones, la causa no es dona. Al Codi civil comú la falta de relació no és per si sola una causa de desheretament (Tribunal Suprem, sentència 419/2022, de 24 de maig).

Es pot desheretar un fill a Espanya?

Sí, a tot el país, però només per les causes que fixa la llei que s'aplica a l'herència. Per a una persona espanyola, aquesta llei depèn del seu veïnatge civil (articles 9.8 i 16 del Codi civil espanyol). Amb veïnatge comú s'apliquen els articles 848 a 857 del Codi civil espanyol; amb veïnatge català, els articles 451-17 a 451-21 del Codi civil de Catalunya.

En quina comunitat es pot desheretar un fill per falta de relació?

Catalunya recull expressament l'absència manifesta i continuada de relació familiar imputable exclusivament al fill com a causa de desheretament (article 451-17.2.e del Codi civil de Catalunya). Al Codi civil comú no hi figura com a causa. Les altres comunitats amb dret civil propi tenen les seves regles, que aquesta guia no analitza.

Es pot desheretar un fill totalment?

Sí. A Catalunya el desheretament no pot ser parcial ni condicional (article 451-18.2), i si és just el fill perd tota la llegítima. Si no hi ha una causa legal, l'alternativa és deixar-li només la llegítima, que a Catalunya és la quarta part de la quantitat base de l'herència repartida entre els fills (article 451-5).

Un fill desheretat té dret a la llegítima?

Si el desheretament és just, no: la seva llegítima s'extingeix (article 451-25.1). Si és injust, perquè no compleix els requisits de forma, perquè la causa no es prova quan el fill la nega o perquè hi va haver reconciliació o perdó, el fill pot exigir el que per llegítima li correspon (article 451-21). Té quatre anys des de la mort per impugnar el desheretament (article 451-20.3).

Es pot desheretar un fill per abandonament?

Depèn de qui va abandonar qui. A Catalunya, si és el fill qui es va apartar i l'absència de relació és manifesta, continuada i només imputable a ell, pot encaixar en l'article 451-17.2.e; si el fill va deixar sense ajuda el seu pare o la seva mare quan estava obligat a prestar-li aliments, pot encaixar en la denegació d'aliments. Si l'abandonament va ser del pare o de la mare, aquesta causa no es dona, perquè la falta de relació no és imputable al fill.

Fill desheretat: què passa amb els néts?

Si el desheretament és just, els fills del desheretat ocupen el seu lloc i reben la llegítima que li hauria correspost, repartida entre ells per estirps (article 451-3.2 del Codi civil de Catalunya). El dret es limita a la llegítima. Al Codi civil comú, els fills o descendents del desheretat també ocupen el seu lloc respecte a la llegítima (article 857).

Hi ha una llei nova per desheretar un fill?

No hi ha cap llei nova. La causa catalana d'absència de relació familiar és vigent des de l'1 de gener de 2009, amb el llibre quart del Codi civil de Catalunya. Al Codi civil comú, el text de l'article 853, que regula les causes per desheretar els fills, no s'ha modificat des de 1990, tot i que les causes d'indignitat de l'article 756, a les quals remet, es van reformar el 2015 i el 2021; el que ha canviat de manera més visible és la interpretació del Tribunal Suprem, que des de 2014 inclou el maltractament psicològic en el maltractament d'obra.

Qui ha de provar la causa del desheretament?

L'hereu. Si el fill desheretat impugna al·legant que la causa no existia, la prova que existia correspon a l'hereu (article 451-20.1 del Codi civil de Catalunya; article 850 del Codi civil espanyol). Si el fill al·lega que hi va haver reconciliació o perdó, és ell qui ho ha de provar (article 451-20.2).

Fonts oficials, consultades el 4 de novembre de 2026:

Consulta

Abans de signar el testament, o de donar per perduda la seva llegítima

Que un desheretament se sostingui depèn sobretot de la forma i de la prova. Si pensa desheretar, convé redactar la causa amb cura i reunir abans la prova; si l'han desheretat, té quatre anys des de la mort per impugnar-ho. A la primera visita se l'orienta sobre els passos; l'estudi previ de la documentació pot tenir honoraris, que se li pressuposten abans de començar-lo. Atenem en castellà, català, anglès i àrab (àrab amb cita prèvia).

Primera visita: condicions*

En confirmar la cita, el despatx li indica si la visita és sense cost o si, pel tipus d'assumpte, té honoraris; en aquest cas, l'informa abans de l'abast i de l'import, i vostè decideix si l'accepta.

*La primera visita sense cost comprèn una consulta inicial d’orientació sobre el cas. No inclou l’estudi previ de documentació. Si per atendre la consulta cal aquest estudi, o si es tracta d’un assumpte laboral o penal, pot haver-hi honoraris. El despatx n’informarà abans, amb l’abast i l’import; el client decidirà si els accepta.

Veure condicions i honoraris

Trucar WhatsApp Demanar cita