Calculadora de la llegítima a Catalunya
A Catalunya la llegítima és la quarta part del cabal, descomptats els deutes i sumades les donacions, a parts iguals entre els fills. Calculi el que li correspon.
Exemple de càlcul
45.000 €
Llegítima de cada fill, amb dos fills, béns de 400.000 € i deutes de 40.000 €
- Quantitat base (400.000 € − 40.000 €)
- 360.000 €
- Quarta part de la base
- 90.000 €
- Entre 2 fills
- 45.000 €
Indiqui qui sobreviu i els imports
Els imports són en euros. No cal escriure noms ni dades personals. El càlcul es fa al seu navegador: el despatx no el rep ni el conserva.
Aquesta calculadora necessita JavaScript
El seu navegador el té desactivat o bloquejat. Més avall hi ha, en una taula, les regles del càlcul amb exemples, i sempre ens pot trucar al 614 26 26 92.
Quant és la llegítima a Catalunya?
La llegítima catalana és la quarta part d'una quantitat base: el valor dels béns del difunt en morir, menys els seus deutes, més el que va donar en els deu anys anteriors. Es reparteix a parts iguals entre els fills i, si no hi ha descendents, entre els progenitors. Amb una base de 360.000 euros i dos fills, a cadascun li corresponen 45.000 euros.
- La quarta part
- de la quantitat base és la llegítima. Art. 451-5 del Codi civil de Catalunya
- Fills, per parts iguals
- són els legitimaris; sense descendents, els progenitors, per meitat. Arts. 451-3 i 451-4
- 10 anys
- és el període de donacions que se sumen a la base, i també el termini general de prescripció per exigir la llegítima des de la mort; algunes accions caduquen als quatre anys. Arts. 451-5.b i 451-27
Qui l'ha elaborada. La calculadora és d'Ajuridic, que du herències i successions sota el dret civil català. Ajuridic és un despatx d'advocats generalista de Barcelona, amb seu al carrer del Freser, 104 (el Clot, Sant Martí), que treballa en nou àrees: família i divorcis, herències, estrangeria, laboral, accidents de trànsit, negligències mèdiques, responsabilitat civil, multes i dret municipal, i immobiliari. El dirigeix Noemí Ampurdanés Parés, advocada col·legiada de l'ICAB núm. 22359, amb més de trenta anys d'exercici, i treballa amb notaris, procuradors i perits. Atén en castellà, català, anglès i àrab (àrab amb cita prèvia); suport en filipí si ho indica en demanar cita.
Dades revisades el 23 d'octubre de 2026 amb el text de la Llei 10/2008 (llibre quart del Codi civil de Catalunya) publicat al BOE. Informació general: no substitueix l'estudi del seu cas.
Com es calcula la llegítima, pas a pas
La calculadora aplica els articles 451-3 a 451-10 del llibre quart del Codi civil de Catalunya (Llei 10/2008). Exemple: dos fills, béns de 400.000 € i deutes de 40.000 €, sense donacions.
Valor líquid
Béns en morir − deutes i despeses de la darrera malaltia i de l'enterrament (art. 451-5.a)
400.000 € − 40.000 € = 360.000 €
Donacions
+ liberalitats dels deu anys anteriors, sense les d'ús, + donacions imputables a la llegítima de qualsevol data (arts. 451-5.b i 451-8)
Sense donacions: la base és 360.000 €
Quarta part
Quantitat base ÷ 4 (art. 451-5)
360.000 € ÷ 4 = 90.000 €
Repartiment
Entre els legitimaris que fan nombre, per parts iguals (arts. 451-3, 451-4 i 451-6)
90.000 € ÷ 2 fills = 45.000 €
El que ja s’ha rebut
Es resta el que s'ha rebut per herència, llegat o donació imputable; el que falti és el suplement de llegítima (art. 451-10)
Si ja hagués rebut 20.000 €: 45.000 € − 20.000 € = 25.000 € per cobrar
| Quantitat base | 1 fill | 2 fills | 3 fills | 4 fills |
|---|---|---|---|---|
| 100.000 € | 25.000 € | 12.500 € | 8.333,33 € | 6.250 € |
| 200.000 € | 50.000 € | 25.000 € | 16.666,67 € | 12.500 € |
| 400.000 € | 100.000 € | 50.000 € | 33.333,33 € | 25.000 € |
| 800.000 € | 200.000 € | 100.000 € | 66.666,67 € | 50.000 € |
Qui són legitimaris
Són legitimaris tots els fills del causant, per parts iguals, i els descendents dels fills premorts, desheretats o indignes, per estirps (article 451-3). Si no sobreviu cap descendent, ho són els progenitors, per meitat, o un de sol si només en sobreviu un (article 451-4). El cònjuge o convivent no és legitimari.
El que la calculadora no inclou
- La quarta vidual del cònjuge o convivent, que és un altre dret (articles 452-1 a 452-6).
- La desheretació, la preterició i la reducció per inoficiositat, que canvien qui cobra i quant.
- Els casos en què un progenitor ha estat desheretat o declarat indigne (articles 451-4.2 i 451-6).
- Els terminis: la pretensió per exigir la llegítima i el suplement prescriu als deu anys de la mort del causant (article 451-27), però les accions per reduir llegats i donacions per inoficiositat, per impugnar el testament per preterició errònia i per impugnar una desheretació caduquen als quatre anys de la mort (articles 451-24.2, 451-16.5 i 451-20.3).
Un dret a cobrar, no a un bé concret
La llegítima confereix el dret a obtenir un valor patrimonial en la successió, que el causant pot atribuir com a herència, llegat, atribució particular, donació o de qualsevol altra manera (article 451-1). La xifra de la calculadora és aquest valor, no un bé determinat.
El que es pregunta en veure el resultat
Quant és la llegítima a Catalunya?
La quarta part de la quantitat base (article 451-5 del Codi civil de Catalunya). No és un terç ni dos terços com al dret comú. Aquesta quarta part es divideix entre els legitimaris: els fills, per parts iguals, o els progenitors si no hi ha descendents.
Com es calcula la quantitat base?
Es parteix del valor dels béns de l'herència en morir el causant, es resten els deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l'enterrament, i se sumen els béns donats o alienats gratuïtament en els deu anys anteriors a la mort, sense les liberalitats d'ús, més les donacions imputables a la llegítima de qualsevol data (articles 451-5 i 451-8).
Qui són legitimaris a Catalunya?
Els fills, per parts iguals, representats pels seus descendents si han mort, han estat desheretats amb causa o són indignes. Si no sobreviu cap descendent, els progenitors, per meitat. El cònjuge o convivent no és legitimari, tot i que pot tenir dret a la quarta vidual (articles 451-3, 451-4 i 452-1).
Compten les donacions que va fer el difunt en vida?
Sí, les fetes pel causant a títol gratuït en els deu anys anteriors a la seva mort, sense les liberalitats d'ús, se sumen a la base pel valor que tenien en morir. Les donacions imputables a la llegítima compten sempre, amb independència de la data (article 451-5.b).
Quant de temps hi ha per reclamar la llegítima?
La pretensió per exigir la llegítima i el suplement prescriu als deu anys de la mort del causant (article 451-27.1). Però no és l'únic termini: les accions per reduir llegats i donacions per inoficiositat, per impugnar el testament per preterició errònia o per impugnar una desheretació caduquen als quatre anys de la mort (articles 451-24.2, 451-16.5 i 451-20.3). A més, la prescripció de les reclamacions contra un progenitor del legitimari queda suspesa mentre aquest progenitor visqui (article 451-27.2). Com que cada cas té els seus terminis, convé que un advocat els comprovi amb la documentació al davant.
La llegítima és diners o és part dels béns?
És el dret a obtenir un valor patrimonial en la successió, que el causant pot atribuir en forma d'herència, llegat, atribució particular, donació o de qualsevol altra manera (article 451-1). No dona dret a un bé concret.
Què passa amb la quarta vidual?
És un dret diferent del cònjuge o convivent supervivent que no tingui recursos suficients: pot obtenir el que calgui per atendre les seves necessitats, fins a la quarta part de l'actiu hereditari líquid (article 452-1). Aquesta calculadora no la inclou.
Fonts oficials, consultades el 23 d'octubre de 2026:
Conegui els terminis abans de decidir si reclama
La llegítima es reclama amb els documents de l'herència al davant. El termini general és de deu anys des de la mort, però algunes accions caduquen als quatre anys. A la primera visita se l'orienta sobre els passos; l'estudi previ de la documentació pot tenir honoraris, que se li pressupostaran abans de començar-lo. Atenem en castellà, català, anglès i àrab (àrab amb cita prèvia).
Primera visita: condicions*
En confirmar la cita, el despatx li indica si la visita és sense cost o si, pel tipus d'assumpte, té honoraris; en aquest cas, l'informa abans de l'abast i de l'import, i vostè decideix si l'accepta.
*La primera visita sense cost comprèn una consulta inicial d’orientació sobre el cas. No inclou l’estudi previ de documentació. Si per atendre la consulta cal aquest estudi, o si es tracta d’un assumpte laboral o penal, pot haver-hi honoraris. El despatx n’informarà abans, amb l’abast i l’import; el client decidirà si els accepta.