Vés al contingut principal
Dret laboral

L'acomiadament a Barcelona: tipus, terminis i què fer els primers dies

Hi ha vint dies hàbils per impugnar un acomiadament, i són de caducitat: s'exhaureixen i no es recuperen. Abans de mirar qualsevol altra cosa, això és el primer. Aquí hi ha l'article exacte de la llei en cada afirmació.

Un home amb vestit desa el seu portàtil i un portaretrats en una caixa de cartró sobre la taula d'una oficina, amb papers escampats al davant i els terrats de Barcelona al fons

Gairebé tot el que es perd en un acomiadament no es perd per la qualificació que mereixia el cas, sinó per un termini que va vèncer mentre algú esperava a veure què passava. L'eix d'aquesta guia és aquest termini: quant dura, com es compta i què l'atura. Al seu voltant hi van els tipus d'acomiadament, com es qualifica cadascun i què convé fer els primers dies.

El que segueix surt del text consolidat de l'Estatuto de los Trabajadores (Real Decreto Legislativo 2/2015) i de la Ley 36/2011, reguladora de la jurisdicción social, amb l'article en cada afirmació. Si busca com treballem un assumpte laboral, és a advocats laboralistes a Barcelona, amb la taula completa d'indemnitzacions segons com es qualifiqui l'extinció.

Aquí no hi ha xifres en euros, i és a propòsit

El salari mínim, l'import de la indemnització i els dies de salari per any s'actualitzen i es calculen cas per cas. Una xifra caducada en una web d'advocats és pitjor que cap. Aquí s'explica el mecanisme del termini, que no canvia amb l'IPC, i es remet a la taula d'indemnitzacions i a la font oficial.

Article 59.3 ET · Article 103.1 LRJS

El termini de 20 dies hàbils, i per què no es recupera

L'article 59.3 de l'Estatuto de los Trabajadores diu que l'acció contra l'acomiadament caducarà als vint dies següents a aquell en què s'hagi produït, i que aquest termini es compta en dies hàbils: no compten dissabtes, diumenges ni els festius de la seu de l'òrgan judicial. L'article 103.1 de la Ley 36/2011, reguladora de la jurisdicción social (LRJS), repeteix la mateixa regla per al procés d'acomiadament: vint dies hàbils des de la data d'efectes.

El dia que compta és el dels efectes de l'acomiadament, no el de la signatura de la carta si són diferents, i el còmput comença l'endemà. Aquí hi ha l'error que més es repeteix: l'article 183 de la Ley Orgánica del Poder Judicial declara inhàbil, amb caràcter general, tot el mes d'agost per a les actuacions judicials. El termini de caducitat de l'acomiadament és l'excepció: l'article 59.3 ET només exclou del còmput els dissabtes, diumenges i festius, sense esmentar l'agost, i així ho apliquen els tribunals. El termini corre a l'agost, i qui espera al setembre per actuar pot arribar tard.

Caducitat, no prescripció: la diferència que ho canvia tot

Són dues figures diferents i es confonen sovint. La prescripció s'interromp amb una reclamació fefaent a l'altra part i el termini torna a començar de zero. La caducitat no: corre de manera objectiva, no s'interromp per avisar l'empresa, per negociar de paraula ni per esperar una resposta, i només l'atura allò que la llei diu expressament que l'atura. Exhaurida, l'acció s'extingeix i no hi ha manera de recuperar-la, per just que fos l'acomiadament.

L'article 59.3 ho diu amb una literalitat poc freqüent en una norma: el termini de caducitat queda interromput únicament per la presentació de la sol·licitud de conciliació davant de l'òrgan públic competent. És l'única clau, i s'explica a l'apartat següent.

Cap actuació no garanteix un resultat

El que sí que es pot assegurar és que, amb la data d'efectes al davant, se sap a l'acte quants dies hàbils queden. La primera consulta no té cost, i com abans es faci, més marge queda per reunir la documentació.

Article 65.1 LRJS

La papereta de conciliació: l'única cosa que atura el rellotge

Presentar-la no reinicia el termini des de zero: el congela on era i el reprèn després.

Línia de temps del termini de vint dies hàbils per impugnar un acomiadament: el dia de l'acomiadament obre el termini, els dies hàbils corren, la papereta de conciliació atura el còmput, la conciliació o quinze dies hàbils sense ella el reprenen, continuen corrent els dies que quedaven, i la demanda es presenta davant del Jutjat Social dins d'aquests dies
El termini de vint dies hàbils de l'article 59.3 ET, amb l'aturada i la represa que produeix la papereta de conciliació de l'article 65.1 LRJS.

Abans de demandar cal intentar la conciliació administrativa: és un requisit previ obligatori. A Catalunya es presenta davant del CMAC (Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació), depenent del departament competent en treball de la Generalitat; l'oficina de Barcelona atén al carrer d'Albareda. Presentar-la és gratuït i no exigeix advocat, tot i que convé que la redacti un.

L'article 65.1 LRJS explica el mecanisme amb precisió: la presentació suspèn el termini de caducitat des del dia en què es presenta. El còmput es reprèn l'endemà d'haver intentat la conciliació —amb acord o sense— o, si no arriba a celebrar-se, transcorreguts quinze dies hàbils des de la presentació. Reprès, continuen corrent únicament els dies hàbils que quedessin del termini original de vint: no es reinicia el compte.

Hi ha un límit addicional en el mateix article 65: si passen trenta dies hàbils sense que se celebri l'acte ni s'iniciï la mediació, el tràmit es dona per complert i ja es pot demandar. I una precisió que convé tenir present: una nova sol·licitud de conciliació, o insistir per escrit a l'empresa, no és una via que la llei reconegui per tornar a suspendre el termini; només la primera presentació produeix aquest efecte.

El comprovador de terminis del despatx orienta sobre el marge que queda amb una data concreta al davant, però el prudent és no esperar al límit: com abans es presenti la papereta, abans es congela el termini i menys depèn tot d'encertar el còmput exacte.

Articles 51, 52, 54 i 55 ET

Els tres tipus d'acomiadament, i què canvia en cadascun

La causa i la forma són diferents, però el termini per reaccionar és el mateix: vint dies hàbils.

Comparativa dels tres tipus d'acomiadament de l'Estatuto de los Trabajadores: disciplinari, objectiu i col·lectiu, amb l'article aplicable, la causa en què es basa cadascun, el seu requisit de forma i qui i en quin termini l'impugna
Els tres tipus d'acomiadament, la seva causa, la seva forma i com s'impugna cadascun. Tots tres acaben qualificats com a procedent, improcedent o nul.

Acomiadament disciplinari

L'article 54 el reserva a un incompliment greu i culpable de la persona treballadora, i enumera causes com les faltes repetides d'assistència o puntualitat, la indisciplina, les ofenses verbals o físiques, o la transgressió de la bona fe contractual. L'article 55.1 exigeix que es comuniqui per escrit, fent constar els fets que el motiven i la data en què tindrà efectes. L'article 105.2 LRJS afegeix una regla clau per al judici: al demandat no se li admetran altres motius d'oposició que els ja continguts en aquesta carta. Una carta imprecisa no es pot completar després.

Acomiadament objectiu

L'article 52 el fonamenta en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, en la ineptitud sobrevinguda o en la manca d'adaptació a modificacions tècniques del lloc de treball, entre altres supòsits, quan no arriba als llindars de l'acomiadament col·lectiu. L'article 53.1 exigeix comunicació escrita amb la causa, indemnització posada a disposició simultàniament al lliurament de la carta —llevat de casos justificats de manca de liquiditat, que la llei també preveu— i un preavís de quinze dies, amb dret a una llicència de sis hores setmanals per buscar feina durant aquest preavís.

Acomiadament col·lectiu

L'article 51.1 el defineix pel nombre de persones afectades en un període de noranta dies, en funció de la mida de la plantilla, quan la causa és la mateixa que la de l'acomiadament objectiu però a més escala. Exigeix un període de consultes amb la representació legal de la plantilla, i el mateix 51.1 adverteix que fraccionar extincions en successius períodes de noranta dies per eludir aquests llindars, sense causes noves que ho justifiquin, es considera frau de llei i dona lloc a la nul·litat d'aquestes extincions.

El col·lectiu s'impugna diferent, i el termini torna a ser de vint dies

L'article 124 LRJS reserva la impugnació col·lectiva a la representació legal de la plantilla, davant de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia, també en vint dies hàbils des de l'acord o des de la notificació als representants. Si no l'exerceixen, l'article 124.13 LRJS obre un termini propi de vint dies hàbils perquè cada persona afectada impugni la seva extinció a títol individual, comptat des que acaba el de la representació.

Article 55.4 ET

Procedent, improcedent i nul: què decideix cada qualificació

La qualificació no la tria l'empresa ni la persona acomiadada: la fixa el jutjat, en sentència.

Les tres qualificacions de l'acomiadament, el seu article i el seu efecte principal
Qualificació Quan es dona Efecte principal
Procedent L'empresa acredita en judici el que va al·legar a la carta Convalida l'extinció; sense indemnització ni salaris de tramitació
Improcedent No queda acreditada la causa, o falla algun requisit de forma L'empresa tria, en cinc dies, entre readmetre o indemnitzar
Nul Vulnera un dret fonamental o afecta una situació protegida Readmissió obligatòria, amb abonament dels salaris deixats de percebre

L'article 55.6 ET i l'article 113 LRJS coincideixen que la nul·litat no admet substitució per indemnització: si l'acomiadament és nul, la readmissió és l'única sortida. L'article 56.1 ET regula la improcedència: l'empresa disposa de cinc dies des de la notificació de la sentència per optar entre readmetre o abonar la indemnització que correspongui; si no opta, s'entén que tria la readmissió. La quantia exacta d'aquesta indemnització, i els seus topalls, són a la taula de la pàgina de dret laboral: aquí no es repeteixen per no fixar una xifra que canvia amb l'antiguitat i el salari de cada persona.

Sobre la nul·litat hi ha una garantia que sorprèn molta gent: l'article 55.5 ET la declara automàtica en casos com l'embaràs o els períodes de suspensió per naixement o cura de menors, amb independència que l'empresa conegués aquesta circumstància, llevat que es declari procedent per motius no relacionats amb aquesta circumstància ni amb l'exercici d'aquests permisos.

Què fer ja

Què fer els primers dies, abans que s'acabi el termini

Abans de signar res

  • Demanar la carta d'acomiadament si no s'ha lliurat, o exigir que consti per escrit amb els fets i la data d'efectes: sense això no hi ha manera de calibrar el cas ni de comptar el termini.
  • Signar l'acusament de recepció de la carta només acredita que s'ha rebut: no impedeix impugnar. S'hi pot afegir «rebut, no conforme» al costat de la signatura.
  • No signar la quitança amb la fórmula de saldo i quitança sense llegir-la sencera. Aquesta clàusula pot donar per saldada qualsevol reclamació pendent, inclosa la del mateix acomiadament.

Documentació que convé guardar

  • Contracte de treball, els seus annexos i pròrrogues, i les últimes dotze nòmines.
  • Totes les comunicacions amb l'empresa: correus, missatges, quadrants i registres de jornada, sobretot si hi ha res que contradigui la causa al·legada a la carta.
  • Informe de vida laboral, descarregable de la Seguretat Social, i el conveni col·lectiu aplicable si es coneix.
  • Certificat d'empresa, si ja s'ha lliurat, per tramitar la prestació d'atur sense perdre temps a part.

La checklist completa

Hi ha una checklist de documentació imprimible amb el que convé reunir per a cada àrea, i una calculadora d'indemnització per acomiadament que aplica la taula de l'Estatuto de los Trabajadores sobre l'antiguitat i el salari que s'introdueixin.

Procediment

El circuit, de principi a fi

  1. Primera consulta amb la carta i la data d'efectes

    Amb aquestes dues dades se sap quants dies hàbils queden del termini de l'article 59.3 ET i quina qualificació és defensable.

  2. Papereta de conciliació davant del CMAC

    Es presenta dins del termini perquè produeixi l'efecte de suspensió de l'article 65.1 LRJS. És un requisit previ obligatori, llevat d'excepcions taxades que no afecten l'acomiadament ordinari.

  3. Acte de conciliació

    Molts assumptes es resolen aquí amb un acord. El despatx només recomana signar si el que s'ofereix se sosté davant del que es podria esperar d'una sentència.

  4. Demanda davant del Jutjat Social

    Sense acord, es demanda dins dels dies hàbils que quedessin del termini original. El judici laboral es concentra en una sola vista: la prova es proposa i es practica aquell dia.

  5. Sentència i, si escau, recurs

    El jutjat qualifica l'acomiadament com a procedent, improcedent o nul. Contra la sentència es pot interposar, si escau, recurs de suplicació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Article 10 LRJS

On es demanda: Barcelona, Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, L'Hospitalet i Sabadell

L'article 10 LRJS fixa la regla general: és competent el Jutjat Social del lloc on es presten els serveis, o el del domicili de l'empresa demandada, a elecció de qui demanda. El matís important és que els Jutjats Socials tenen àmbit provincial: no existeixen a tots els municipis.

Qui treballa a Badalona, Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià de Besòs demanda el seu acomiadament a Barcelona, a la Ciutat de la Justícia, Gran Via de les Corts Catalanes 111: aquests municipis no tenen Secció Social pròpia.

Sabadell és l'excepció: té Secció Social pròpia, amb seu a l'Av. Francesc Macià 34-36. Un acomiadament de Sabadell es demanda a Sabadell, no a Barcelona.

Aquesta pàgina té finalitat informativa i no substitueix l'assessorament sobre un cas concret. Cap actuació no garanteix un resultat: la competència territorial i la qualificació de l'acomiadament corresponen sempre al jutjat.

Preguntes freqüents

Preguntes freqüents sobre l'acomiadament

Quant temps tinc per reclamar un acomiadament?

Vint dies hàbils des de la data d'efectes de l'acomiadament, sense comptar dissabtes, diumenges ni festius (articles 59.3 de l'Estatuto de los Trabajadores i 103.1 de la Ley 36/2011, reguladora de la jurisdicción social). És un termini de caducitat: exhaurit, l'acció es perd per sempre. Presentar la papereta de conciliació dins d'aquests vint dies per al còmput.

Si presento la papereta de conciliació, se m'atura el termini per sempre?

No, s'atura temporalment. L'article 65.1 de la Ley 36/2011 diu que el còmput es reprèn l'endemà d'haver intentat la conciliació, o transcorreguts quinze dies hàbils des de la seva presentació sense que s'hagi celebrat. Reprès, continuen corrent els dies hàbils que quedessin del termini original de vint.

He de signar la quitança el mateix dia de l'acomiadament?

No hi ha obligació de signar-la a l'acte, i convé no fer-ho sense llegir-la: sol incloure una fórmula de saldo i quitança que dona per tancada qualsevol reclamació pendent. Si cal signar en aquell moment, el prudent és escriure al costat de la signatura «rebut, no conforme» i quedar-se una còpia datada.

On es demanda un acomiadament si visc a Badalona, Santa Coloma, L'Hospitalet o Sant Adrià?

A Barcelona. Els Jutjats Socials tenen àmbit provincial i no existeixen en aquests municipis: es veuen a la Ciutat de la Justícia, Gran Via de les Corts Catalanes 111. L'excepció és Sabadell, que sí que té Secció Social pròpia: un acomiadament de Sabadell es demanda a Sabadell.

Quina diferència hi ha entre acomiadament procedent, improcedent i nul?

Ho diu l'article 55.4 de l'Estatuto de los Trabajadores. Procedent és el que l'empresa acredita conforme al que s'al·lega a la carta: convalida l'extinció sense indemnització ni salaris de tramitació. Improcedent és el que no queda acreditat o falla en la forma: l'empresa tria, en cinc dies, entre readmetre o indemnitzar. Nul és el que vulnera un dret fonamental o afecta una situació especialment protegida: la readmissió és obligatòria, amb abonament dels salaris deixats de percebre. La qualificació la decideix sempre el jutjat, mai l'empresa.

On consultar la norma

Continuar llegint

Guies relacionades

Guia del despatx Ajuridic. Titular: Noemí Ampurdanés Parés, advocada de l'ICAB núm. 22359, amb més de 30 anys d'exercici. Atenció en castellà, català, anglès i àrab (amb cita prèvia).

Té caràcter informatiu i general. No constitueix assessorament jurídic ni substitueix l'anàlisi d'un cas concret per un advocat: la normativa canvia i el resultat depèn dels fets, les dates i la documentació de cada expedient. Cap actuació no garanteix un resultat. Abans de deixar passar un termini, consulti el seu cas: Ajuridic, Carrer del Freser, 104, El Clot (Sant Martí), 08026 Barcelona · 614 26 26 92, també per WhatsApp · [email protected] · formulari de contacte.

Consulta

Porti la carta i la data, i se sap el termini a l'acte

Amb la carta d'acomiadament i la data d'efectes al davant es calcula a l'instant quants dies hàbils queden i quina qualificació és defensable. El despatx és al Carrer del Freser, 104, al Clot. S'atén en castellà, català, anglès i àrab, aquest últim amb cita prèvia.

Trucar WhatsApp