Parella de fet a Catalunya: requisits, registre i drets

Per formalitzar la parella davant notari se signa una escriptura pública de constitució. Si la parella ja existeix perquè fa més de dos anys que conviuen o tenen un fill en comú, el notari pot fer constar aquesta situació en una acta de notorietat. A l'escriptura també es poden pactar les regles de la convivència i els efectes d'una ruptura (articles 234-3 i 234-5).

El Registre de parelles estables de Catalunya, de la Generalitat, dona publicitat a la parella (disposició addicional desena del llibre segon; la desplega l'Ordre JUS/44/2017). Segons la fitxa del tràmit, la inscripció és voluntària, no té caràcter constitutiu, necessita el consentiment dels dos i és gratuïta. Es pot demanar per internet, amb certificat digital, presencialment o per videoatenció, i cada membre de la parella ha d'emplenar, signar i presentar el formulari.

La Generalitat demana el document d'identitat dels dos, la certificació literal de naixement de cadascun, expedida com a màxim sis mesos abans, el certificat d'empadronament de convivència històric i, si la parella es va constituir pel naixement d'un fill, el certificat de naixement o el llibre de família. Si no us hi oposeu, el Departament de Justícia comprova pel seu compte el document d'identitat, l'empadronament i el naixement del fill. El certificat d'inscripció costa 11,75 euros.

Inscriure's no és obligatori per ser parella estable, però facilita molt provar-ho davant un banc, una asseguradora, la Seguretat Social o Hisenda.

Mentre conviuen, la relació es regeix pel que la parella pacti (article 234-3). Hi ha, a més, regles que s'apliquen sempre:

• L'habitatge familiar. Qui n'és titular no el pot vendre, hipotecar ni disposar-ne de manera que en comprometi l'ús sense el consentiment de l'altre o, si no n'hi ha, una autorització judicial (articles 234-3.2 i 231-9).
• Compres amb pacte de supervivència. Poden comprar junts un bé pactant que, si un mor, l'altre en passa a ser l'únic titular (articles 234-3.3 i 231-15 a 231-18).

Si mor un dels dos, el supervivent té drets en l'herència:

• Si no hi ha testament i queden fills o descendents, l'usdefruit universal de l'herència, que pot canviar, en el termini d'un any, per una quarta part de l'herència i l'usdefruit de l'habitatge familiar; si no hi ha descendents, l'herència se li atribueix, sense perjudici de la llegítima dels pares de qui ha mort (articles 442-3 i 442-5 del llibre quart). No hereta sense testament qui estava separat de fet en morir l'altre (article 442-6.2). El seu valor el calcula la calculadora de l'usdefruit.
• La quarta vidual, si no té prou recursos per a les seves necessitats, fins a un màxim de la quarta part de l'actiu hereditari líquid (article 452-1).
• La propietat del parament de l'habitatge i l'any de plor: continuar fent servir l'habitatge i ser alimentat amb els béns de qui ha mort durant un any, si no és usufructuari universal (articles 234-14, 231-30 i 231-31).

En l'impost de successions i donacions, els membres d'una parella estable s'equiparen als cònjuges, però cal acreditar la convivència (article 634-1 del Codi tributari de Catalunya). La parella estable no és legitimària: si hi ha testament, rep el que aquest li deixi.

La parella estable s'extingeix pel cessament de la convivència, per la mort d'un dels dos, pel matrimoni de qualsevol d'ells, per acord en escriptura pública o per la voluntat d'un d'ells notificada de manera fefaent a l'altre (article 234-4). L'extinció revoca els poders que s'haguessin donat entre ells.

Els efectes de la ruptura es poden pactar abans, en escriptura, o després, en un conveni. Si hi ha fills comuns que en depenen, poden sotmetre el conveni a l'aprovació del jutge; si no, el poden signar davant el lletrat de l'Administració de Justícia o davant notari (articles 234-5 i 234-6). Sense acord, decideix el jutge sobre:

• Els fills: la guarda i les relacions personals, amb les mateixes regles que en un divorci (article 234-7).
• L'habitatge familiar: si hi ha fills en comú, l'ús es pot atribuir a qui en tingui la guarda o, si és compartida, a qui més ho necessiti (article 234-8).
• La compensació per raó de treball: per a qui va treballar per a la casa substancialment més que l'altre, o per a l'altre sense sou o amb un d'insuficient, si l'altre ha obtingut un increment patrimonial superior (article 234-9).
• La prestació alimentària: la pot demanar qui la necessita per atendre adequadament el seu sosteniment, si la convivència ha reduït la seva capacitat d'obtenir ingressos o si té la guarda de fills comuns i per això aquesta capacitat en queda disminuïda. En forma de pensió, dura com a màxim tres anys, llevat que es basi en la disminució d'aquesta capacitat per la guarda dels fills (articles 234-10 i 234-11).

La compensació i la prestació alimentària prescriuen en un any des de l'extinció de la parella estable, i cal reclamar-les en el mateix procediment en què es decideixen els altres efectes (article 234-13).